Manifestació 1 Maig, CGT Barcelona: «Contra la precarietat i la pobresa, anarcosindicalisme»

Comunicat

La CGT no podem romandre en silenci mentre els salaris perden poder adquisitiu, l’habitatge s’encareix sense límit, els aliments de primera necessitat d’una dieta equilibrada són intocables, l’Euribor fa impossible en molts casos el pagament de les hipoteques, els lloguers, liberalitzats sense cap control, la llum i els serveis bàsics estan pels núvols, portant cada cop més persones a la pobresa i la indigència. Mentrestant, bancs, energètiques i grans empreses obtenen quantiosos beneficis.

El motiu d’aquesta crida a prendre els carrers, a mostrar la nostra disconformitat amb la situació actual està més que justificada. No entenem a aquells que, amagant-se darrere del diàleg social permanent, permeten que els rics siguin cada cop més rics i els pobres més pobres, pactant convenis de misèria, que no contemplen ni pujades salarials reals ni una cosa tan bàsica com tenir en compte l’IPC real, i torturant-nos amb la idea que hi ha una crisi, quan el que hi ha és una concentració de riquesa en poques mans.

Nosaltres estem lluitant a cada empresa, a cada sector, allà on tenim presència, per revertir aquesta situació i acabar amb la impunitat del liberalisme econòmic basat en la depredació i l’egoisme. En contraposició, la CGT defensa la solidaritat i el suport mutu, banderes que com a moviment obrer no hem d’abandonar, ja que són la nostra força.

Actualment tenir una feina no garanteix tenir mitjans econòmics per viure, de fet, la majoria de la classe treballadora subsisteix amb salaris de misèria, per intentar cobrir les necessitats i poca cosa més.

A la CGT tenim clar que les solucions a l’elevat preu dels aliments, l’energia, el transport, l’habitatge o l’asfixiant pujada de les hipoteques no ens les proporcionaran els polítics, siguin del signe que siguin. Si no fem res, si no seguim sortint als carrers i ens quedem de braços plegats, estarem confiant el nostre futur precisament a aquests polítics, empresaris i sindicats majoritaris que són els causants de la misèria i les desigualtats que es desenvolupen a tota màquina durant aquests darrers anys.

No ens enganyem. Sabem que darrere de cada crisi hi ha una enorme estafa a la classe treballadora perquè “paguem les de sempre”.

Les úniques solucions reals seran les que aconsegueixi la classe treballadora als carrers. Per tot això us animen, a tots i totes, a participar a la manifestació de l’1 de maig.“Per un repartiment més just de la riquesa i per unes condicions de treball dignes per a tota la classe treballadora”

Inundem els carrers