Ada Colau: «El model urbà que estem impulsant té molt a veure amb el feminisme»
- «Des de l’urbanisme podem fer espais contra hegemònics, perquè el mon és molt violent, hem de generar espais saludables en tots el sentits», ha explicar Colau per defensar el model de superilles «que va més enllà del canvi climàtic», ha afegit.
La candidata de Barcelona en Comú i alcaldessa, Ada Colau, ha alertat aquest dissabte de la possibilitat que un canvi de govern desfaci les polítiques feministes a la ciutat. Durant una xerrada a la jornada ‘Feminismes compartits’ junt a l’artista Samantha Hudson, l’escriptor Roy Galan i la diputada d’En Comú Podem i candidata núm. 6 a les municipals, Jess González, Colau ha elogiat les polítiques de feminisme integrador i interseccional que té impacte en l’urbanisme, l’economia i els pressupostos per canviar la vida de la gent. «Des de l’urbanisme podem fer espais contra hegemònics, perquè el mon és molt violent, hem de generar espais saludables en tots el sentits», ha explicar Colau per defensar el model de superilles «que va més enllà del canvi climàtic», ha afegit.
En aquest sentit, l’alcaldessa ha defensat que la regidoria de Feminismes «no és només per repartir carnets» i per això fa una feina que té repercussions transversals: «Una de les coses més boniques és fer que les polítiques de la ciutat fossin feministes no només amb una regidoria. Quan vam arribar, la gerència municipal estava molt masculinitzada i és qui decideix els pressupostos. Doncs ara té presència femenina i això és molt important».
La xerrada ha girat al voltant de la idea del feminisme plural, sense exclusions com les que volen impulsar des d’alguns sectors del feminisme més acadèmic. L’alcaldessa, en aquest sentit, ha explicat que aquesta divisió no ve precisament de la diversitat racial o sexual, sinó de part dels qui volen defendre els seus privilegis des de posicions de poder, com ha fet l’exministra Carmen Calvo. «Com a dona em fa especialment mal i m’interpel·la quan l’extrema dreta té la seva agenda i ens diu degenerados. Aleshores Carmen Calvo diu que el feminisme no pot carregar amb els LGTBI. Això és molt greu perquè legitima els legitima», ha defensat.
Precisament per això l’artista Samantha Hudson ha reclamat apropiar-se d’aquest concepte de degenerados i ha carregat també contra el feminisme excloent de l’exministra. «No és que l’extrema dreta les instrumentalitzi, sinó que és una simbiosi. Perquè, si no és per defendre els mateixos interessos i defendre el seu estatus, per què volen agredir a un dels col·lectius més vulnerables que existeix?», s’ha preguntat en referència a les dones transsexuals.
L’escriptor Roy Galán a posat la veu a la part del feminisme que li correspon als homes. «A l’adolescència és on es produeix la desconnexió més brutal amb les emocions. Això es tradueix en violència, ira i tot el que ve després. Crec que el feminisme ha de posar èmfasis en aquesta etapa», ha explicat. Per la seva banda, Jess González, ha apel·lat durant la seva intervenció a la necessitat d’un feminisme «que no patrulla les fronteres. Un feminisme que inclogui a totes. Apostem per parlar del que ens uneix en les diferències sense perspectives moralistes», ha afegit.
Per finalitzar, Colau ha posat en valor la memòria i ha agraït la història feminista de la ciutat, més enllà de les polítiques institucionals. «Feminismes compartits és també tenir memòria. Tenim en Barcelona un orgull de moviment feminista històric amb molts exemples de dones que han fet feina transversal lluitant contra la dictadura, o perquè el autobús arribés al seu barri i aquesta memòria ens empodera i ens ensenya que tenim un riu potent a la ciutat», ha destacat.