El Jutjat d’Instrucció 21 ha desestimat la querella contra l’agent depolicia que es va servir de les relacions sexoafectives per infiltrar-se alsmoviments socials de Barcelona

El Jutge ha desestimat la querella interposada per 8 dones que denunciaven un agent de policia per haver-se servit de relacions sexoafectives amb elles per espiar l’activitat dels moviments socials dels quals formaven part. El cas, destapat per La Directa, assenyalava l’agent D.H.P., que va estar infiltrat durant més de tres anys en diferents col·lectius llibertaris de Barcelona. Les afectades, acompanyades legalment per Irídia i la CGT, van presentar una querella pels delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, entre d’altres. Ara, la causa arribarà a l’Audiència Provincial. Les acusacions confien que, com ha succeït en altres casos de querelles per tortures i maltractaments, l’AP els hi donarà la raó respecte al deure d’investigar de forma efectiva i reforçada aquest tipus de casos en el marc de la prohibició absoluta de la tortura. Cal recordar que l’Estat espanyol ha estat condemnat pel TEDH fins a 13 cops per no investigar degudament denúncies de tortura.

Les advocades de l’acusació apunten que seria especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar. L’ús de les relacions sexe afectives com a mitjà per aconseguir informació i generant una profunda sensació de vexació, humiliació i dolor, no es pot passar per alt. S’ha utilitzat un mecanisme sexual per infiltrar-se en moviments socials i per degradar aquestes persones, amb el suport del sistema institucional en què estava treballant com a funcionari públic l’acusat. Aquests fets constitueixen un clar exemple de maltractaments policials: han causat greus danys a les afectades i han estat desenvolupats per un agent de policia en el marc de l’exercici de les seves funcions. L’actuació policial és molt greu i clarament suposa un delicte de maltractaments policials amb component sexual. A més, creua totes les línies vermelles: no respecta els drets a la intimitat, la vida privada, la llibertat d’associació i reunió o la llibertat d’expressió de les afectades; ni tampoc els de les persones del seu entorn.

Cal tenir especialment en compte les afectacions psicosocials (individual i col·lectives), que també s’han recollit i aportat a la causa penal a través d’un informe de peritatge per una eina internacionalment reconeguda com ho és el Protocol d’Istanbul. En aquest cas, l’informe de peritatge elaborat pel col·lectiu Sira, especialitzat en aquest tipus de pericials, concloïa precisament que les querellants havien patit greus impactes derivats dels fets denunciats.

Aquestes relacions no han estat casuals, sinó estratègiques i deliberades per part de la policia i comporten una important afectació a la dignitat i integritat moral de les dones afectades. En aquest sentit, cal recordar que segons el marc legal actual aquests tipus d’infiltracions només poden dur-se a terme en el marc d’investigacions judicials en els casos de terrorisme, crim organitzat i tràfic d’estupefaents, circumstàncies que no concorren en aquest cas. A més, sota cap supòsit es podria autoritzar l’ús de relacions afectivo-sexuals com eina d’investigació degut a la greu afectació que suposa.

També és molt preocupant que davant d’aquestes denúncies la reacció del Ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, fos la de tancar files amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, no admetent ni l’existència d’aquesta operació d’Estat, ni la necessitat d’una investigació per la mateixa. És intolerable que el màxim responsable d’Interior doni per fet que en cap cas les forces de seguretat incorren en males praxis o eventuals comportaments delictius – quan s’ha demostrat sobradament que no és així i ignori denúncies tan greus de la ciutadania, tal com va fer el passat 15 de març en intervenció al
Congrés dels Diputats. Cal recordar que el mandat de Marlaska com a Ministre de l’Interior ha estat marcat per alguns dels casos més sonats de vulneracions de drets succeïts durant els darrers 20 anys, tals com l’espionatge amb Pegasus a diferents personalitats relacionades amb el moviment independentista o la gestió de la Frontera Sud, i en concret els fets del 24-J, en què més de 70 persones van morir al pas fronterer del Barrio Chino de Melilla.

D’altra banda, és important destacar que aquest cas no és l’únic destapat els darrers mesos: des que el 7 de juny de 2022 La Directa revelés el cas de «Marc HP», infiltrat al moviment sobiranista, sindical i estudiantil català, s’han fet públics fins a 5 casos més d’agents encoberts a Barcelona, Girona, València i Madrid. D’aquests, en almenys 3 casos l’agent infiltrat o infiltrada també havia mantingut relacions amb les persones espiades, tant a nivell sexoafectiu com d’amistat, arribant a mantenir relacions de parella de més de dos anys o a compartir pis amb persones dels diferents moviments espiats.

A nivell internacional, destaca el precedent anglès. El cas de Kate Wilson, al Regne Unit, va ser el primer a arribar als Tribunals. Els jutges van donar-li la raó i van sentenciar que s’havien vulnerat fins a 5 drets fonamentals: la prohibició de la tortura, el respecte a la vida privada i familiar, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i reunió i la prohibició de la discriminació, en tractar-se d’un cas amb un biaix sexista. En l’actualitat, al Regne Unit s’està duent a terme una Investigació Pública desenvolupada per un mecanisme independent que recull més de 27 casos d’infiltració policial similars al de Barcelona. Les conclusions, fins ara, són significatives. En un primer informe, les autoritats competents afirmen que la unitat policial que duia a terme aquests operatius d’espionatge, creada el 1968, hauria d’haver-se desmantellat fa 50 anys. Conclou que l’operació fou injustificada i abusiva: no hi havia cap perill públic.

A banda de la via legal, tant la CGT i Irídia, com a representants legals de les afectades, com entitats de drets humans a escala internacional, també incideixen en la necessitat de depurar responsabilitats a nivell polític pels diferents casos d’espionatge mitjançant infiltració als moviments socials destapats durant els darrers mesos. Cal posar èmfasi en que aquests fets han suposat una vulneració de drets que atempta contra la dignitat de les persones en el marc d’una operació d’espionatge d’Estat. És difícil recollir l’abast d’una operació d’aquestes característiques. Ara bé: l’entramat actual posa en evidència que l’Estat
espanyol ha travessat totes les línies vermelles pel que fa a la vulneració de drets fonamentals, amb la intenció clara i premeditada de limitar l’espai de la societat civil i dels drets cívics, com ho és el dret a la llibertat d’associació.

El Parlament Europeu ha insistit també en la necessitat d’investigar tots els casos d’espionatge d’Estat denunciats en diferents països. Sophie iv’t Veld, relatora de la Comissió PEGA, va afirmar durant la seva visita a l’Estat espanyol al febrer: “la investigació […] ha d’incorporar dues dimensions diferents: fer recomanacions polítiques amb una mirada cap al futur, però aclarir què ha passat per fer justícia.”

És imperatiu dur a terme una investigació independent, exhaustiva i efectiva per clarificar els fets de manera immediata. Així mateix, és imprescindible exposar, reconèixer i denunciar aquestes operacions policials injustificables i indegudes a per evitar que aquestes conductes restin impunes i els responsables passin desapercebuts. S’ha de poder reconèixer el dany i respondre amb conseqüències pels. Si això no passa el més probable és que continuïn tenint cabuda en l’actualitat i es perpetuïn aquestes vulneracions de drets humans amb total impunitat. Així mateix, un cas com aquest referma un cop més la necessitat que existeixin mecanisme independent de control policial, davant de la evidència que els mecanismes de control interns són ineficients i no funcionen.