Suport al poble ucraïnès i denuncia el risc nuclear

La guerra ha arribat a l’àrea d’exclusió de Txernòbil, i hi ha perill de disseminació del material altament radioactiu que roman a la zona pels impactes i les explosions de la batalla. La fatal combinació guerra i energia nuclear amenaça també el sud del país, ja que la central nuclear de Zaporiyia, la més gran d’Europa, amb 6 reactors d’una potència de 1000 Mw cadascun, és a 157 km de la frontera de Crimea, per on ha entrat l’exèrcit rus. La ciutat de Zaporiyia, a 47 km en línia recta de la central nuclear, ja ha estat bombardejada. En aquesta ciutat hi viuen 716.292 persones i al lloc mateix del complex nuclear, a la riba del Dnieper, n’habiten 57.000 més.

Si algun dels reactors de la central fos danyat per bombes o míssils, o si la situació conduís a errors humans en la seva operació, es podria desfermar una catàstrofe nuclear pitjor que la mateixa guerra. En un radi de 200 km d’aquesta central hi viuen 2.686.469 persones, només a les ciutats de Zaporiyia, Melitópol, Krivói i Odessa. Seria molt difícil evacuar aquesta població i més al mig d’una invasió.

El riu Dnieper, un dels més grans del continent europeu, és el que refrigera la central, i desemboca al mar Negre a uns 220 km al sud. Una distància molt curta per evitar que es contaminés el mar, si es produís una desgràcia.

Ucraïna té 15 reactors operatius en quatre emplaçaments, dos al nord-oest i dos més al sud. Són 13.107 MW que produeixen aproximadament la meitat de l’electricitat al país. N’hi ha dos més en construcció. La informació del State Nuclear Regulatory Inspectorate of Ukrain, publicada a la seva web ​​el 24 de febrer del 2022 a les 08:01 era que 13 dels reactors estaven en funcionament (tots els de CN Zaporiyia), tot i que a una potència inferior a la seva màxima capacitat. El 25 de febrer a les 09:00 s’informa que «es van superar els nivells de control de la taxa de dosi de radiació gamma a la zona d’exclusió. Els experts de l’Ecocenter connecten això amb la pertorbació de la capa superior del sòl pel moviment d’un gran nombre de maquinària militar pesada de ràdio a través de la zona d’exclusió i l’augment de la contaminació de l’aire. L’estat de les instal·lacions nuclears de Txernòbil i altres instal·lacions no ha canviat».

És la primera vegada que es desenvolupa una guerra a un país amb reactors nuclears. Resulta evident que les instal·lacions nuclears són un punt feble a la seguretat d’un país en cas de guerra. Siguin objectiu intencionat o no, les pitjors conseqüències són per al país que les acull i els seus veïns. És una debilitat que la indústria nuclear i els seus suports polítics no volen afrontar. Però és molt evident que és part del risc que implica aquesta energia.

El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) declara el suport al poble ucraïnès i el rebuig a l’agressió del president Putin. També vol donar tot el suport als més de 700 manifestants russos detinguts per protestar contra aquesta guerra. Només cal dir, una altra vegada, NO A LA GUERRA, exigir la desnuclearització civil i militar, així com mostrar el desig que no hi hagi més danys radioactius en una regió que ha patit el pitjor accident nuclear civil de la història.