La borsa oberta d’ocupació temporal: desprofessionalització i amenaça per a la qualitat dels serveis públics!

El passat mes de desembre, el Govern va anunciar la creació d’una nova borsa per al personal interí de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes autònoms, un pas que implica un canvi profund en la forma de nomenament de les treballadores interines i, per tant, en el funcionament intern de l’Administració. 

Aquest acord és especialment preocupant en el context del procés d’estabilització i del concurs de trasllats. Amb un 30% de personal interí i un gran nombre de professionals que es preveu que canviïn de plaça, aquest procés tindrà un gran impacte sobre les treballadores públiques i la mateixa estructura administrativa.  

Així mateix, Funció Pública no ha informat a les treballadores sobre la posada en marxa de la borsa, deixant aquesta tasca en mans dels sindicats, que estan transmetent la informació amb comptagotes i de forma incompleta, ja que algunes qüestions relatives al seu funcionament encara estan pendents de resoldre.  En aquest sentit, volem assenyalar algunes de les conseqüències més greus: 

Desprofessionalització de l’Administració Pública 

El sistema d’assignació de places de la borsa es basa principalment en la categoria professional, sense tenir en compte requisits específics de coneixements i experiència en relació amb les tasques a desenvolupar. Aquesta manca de criteris elimina l’especialització necessària que requereixen moltes places, contribuint així a la desprofessionalització de l’Administració Pública. Aquest fet, comporta una pèrdua de qualitat en els serveis públics i afecta directament la capacitat de l’Administració per respondre de manera efectiva a les necessitats de la ciutadania i, per tant, garantir-ne els drets.  

Les bases d’aquesta borsa, per tant, parteixen d’una concepció errònia: pressuposar que qualsevol persona pot ocupar qualsevol lloc de treball en qualsevol Departament, independentment de la seva experiència, formació o interessos professionals. Aquest enfocament desincentiva els perfils especialitzats en una àrea concreta, que es veuen obligats a acceptar llocs que no s’ajusten ni a les seves capacitats ni a les seves expectatives laborals. 

Sobrecàrrega de l’estructura administrativa  

Els canvis en l’estructura dels equips comportaran que tant les funcionàries de carrera com les interines hagin d’assumir una sobrecàrrega de feina. Això es traduirà en responsabilitats extraordinàries i més temps dedicat a la formació de les noves incorporacions constants, la qual cosa conduirà a una acumulació de tasques. Aquest escenari no només incrementarà la pressió que recau sobre molts equips, sinó que també posa en risc, de manera crítica, l’estabilitat i l’eficiència de l’estructura administrativa en el seu conjunt.

Cap a la privatització encoberta i la precarització del sector social 

La implantació d’un sistema de gestió despersonalitzat i generalista resta sobirania a l’Administració, ja que es dependrà cada cop més d’empreses privades per cobrir competències específiques. Això debilita l’autonomia pública, incrementa els costos a llarg termini i fomenta un procés de privatització que posa en risc els principis d’imparcialitat i independència de les funcions públiques. 

Així mateix, la manca de reconeixement d’especialitzacions en àmbits socials específics, com l’abordatge de les violències masclistes, l’atenció a la diversitat cultural, o l’atenció a les persones amb discapacitat, intensifica aquesta tendència cap a l’externalització i, per tant, precaritza les condicions laborals de les professionals d’aquests àmbits.  

Impacte en serveis i recursos dirigits a col·lectius vulnerabilitzats 

La gestió de serveis i polítiques dirigides a garantir drets requereix una expertesa que aquest sistema desprofessionalitzat posa en risc. La manca de reconeixement de les funcions específiques vinculades al desenvolupament de polítiques transformadores redueix la prestació d’aquests serveis a una simple tasca burocràtica. 

Els poders públics tenen l’obligació d’actuar amb diligència en l’abordatge de les violències i discriminacions que vulneren drets fonamentals. Aquesta diligència implica disposar d’equips especialitzats en la matèria, de forma que s’asseguri una intervenció professional adequada i es garanteixin els drets de les víctimes, evitant així que es produeixin situacions de violència institucional.

L’entrada en funcionament d’aquesta borsa tindrà especialment impacte en el Departament d’Igualtat i Feminisme, on la major part de la plantilla és funcionària interina, així com al Departament de Drets Socials i Inclusió. Això reduirà la capacitat de la Generalitat per a desenvolupar polítiques transformadores i transversals. El disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques d’igualtat, feministes, antiracistes i d’inclusió social requereixen expertesa, per la qual cosa és essencial reconèixer i valorar les professionals que hi treballen. 

Considerem que la implementació de la borsa d’ocupació temporal posa en risc la qualitat dels serveis públics. És imprescindible establir temps per a definir millor el sistema d’assignació de places i assegurar una posada en marxa i un seguiment de la borsa adequats. L’Administració Pública té l’obligació d’actuar amb responsabilitat, transparència i planificació per garantir un canvi ordenat i just per a tothom.  

Per tot això exigim a la Generalitat de Catalunya que aturi la implementació de la borsa d’ocupació temporal fins que no s’hagin estudiat els seus impactes i s’hagi informat adequadament a tot el personal del seu funcionament i entrada en vigor. 

Les treballadores públiques no som meres gestores; som creadores de polítiques públiques, una responsabilitat immensa que exigeix especialització, experiència i compromís!