Comunicado del Sindicat de Llogateres de Catalunya a raíz del suicidio de dos hermanas antes de ser desahuciadas

Comunicado

La noticia del suicidio de dos vecinas horas antes de su desahucio es triste, desoladora, y sobre todo muy significativa. No poder pagar el alquiler ha hecho que dos vecinas del barrio de Sant Andreu se quitaran la vida hoy. Esto nos demuestra, de nuevo, que los desahucios son una de las formas más crudas y evidentes de atentar contra las condiciones de vida de las clases populares más precarizadas.

En los últimos 10 años, más de un millón de familias han sido desahuciadas de sus hogares en España. La crisis hipotecaria comenzó la ola, que fue continuada por la burbuja de precios de los alquileres y agravada por una crisis ya estructural económica y social, que empobrece en todos los sentidos a sectores cada vez más numerosos de la sociedad. A pesar de las recientes normativas que se han anunciado por la protección del derecho a la vivienda, como la moratoria de desahucios o la Ley Estatal de vivienda, en Cataluña seguimos siendo cabecera de desahucios de todo el estado, con 1.870 desahucios ejecutados sólo durante el primer trimestre de 2024 y una tendencia al alza por cada año que pasa.

Hoy mismo conocíamos las nuevas cifras del precio medio del alquiler en Barcelona y en Cataluña: 1193€ y 868€ respectivamente. Estos datos reflejan un aumento del precio de casi un 10% sólo en un año. En los últimos diez años el precio del alquiler se ha duplicado, mientras que la capacidad adquisitiva de las familias es cada vez menor. Las repercusiones que la subida de los alquileres tiene sobre las economías domésticas y los efectos sobre la salud y el bienestar de las personas son incuantificables. De hecho, no poder pagar el alquiler es la principal causa de desahucios en Catalunya. Bajar su precio es una necesidad urgente para miles de hogares que no tienen una vivienda en propiedad y es una responsabilidad debe asumirse desde la ciudadanía, pero sobre todo, desde la administración pública y desde los diferentes niveles de gobierno. Si todo se deja en manos del sector privado, la tragedia está servida.

En este sentido, es necesario remarcar de nuevo la falta de procedimientos públicos claros y la precariedad de la asistencia pública actual en estos casos. La desesperación y la inestabilidad que sufren las personas con riesgo de ser desahuciadas no se encuentra con un acompañamiento idóneo, sino con un alud de papeleo y burocracia que acentúa el problema y, muchas veces, victimiza a las afectadas. Por el contrario, lejos de políticas orientadas a solucionar la falta de un techo digno por un contingente humano cada vez mayor, seguimos encontrando recortes de recursos, listas de espera eternas y realojos indignos.

El Sindicato de Alquiladoras queremos expresar nuestro pésame a la familia y amistades de estas dos hermanas. Asimismo, exigimos a todos los niveles de la administración y de gobierno las medidas que sean necesarias para garantizar una vivienda digna para todos y acabar de una vez por todas con los desahucios.

Este hecho debe darnos también al Sindicato ya todo el movimiento por la vivienda la energía suficiente para llegar a cada casa, a cada barrio, ya cada persona que esté sufriendo por el precio de la vivienda, y para convertir todo éste sufrimiento en la rabia y la organización con la que le daremos la vuelta a la situación.

Por último, nos sumamos a la concentración de rechazo convocada mañana 2 de julio a las 20h en la plaza Sant Jaume.

Català

Comunicat arran del suïcidi de dues germanes abans de ser desnonades

Convoquem una concentració demà 2 de juliol a les 20h a pl. Sant Jaume.

Barcelona, 1 de juliol

La notícia del suïcidi de dues veïnes hores abans del seu desnonament és trista, desoladora, i sobretot molt significativa. No poder pagar el lloguer ha fet que dues veïnes del barri de Sant Andreu es llevessin la vida avui. Això ens demostra, un altre cop, que els desnonaments són una de les formes més crues i evidents d’atemptar contra les condicions de vida de les classes populars més precaritzades.

En els últims 10 anys, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars a l’estat espanyol. La crisi hipotecària va començar l’onada, que va ser continuada per la bombolla de preus dels lloguers i agreujada per una crisi ja estructural econòmica i social, que empobreix en tots els sentits sectors cada cop més nombrosos de la societat. Malgrat les recents normatives que s’han anunciat per la protecció del dret a l’habitatge, com ara la moratòria de desnonaments o la Llei Estatal d’habitatge, a Catalunya continuem sent capçalera de desnonaments de tot l’estat, amb 1.870 desnonaments executats només durant el primer trimestre del 2024 i una tendència a l’alça per cada any que passa.

Avui mateix coneixíem les noves xifres del preu mitjà del lloguer a Barcelona i a Catalunya: 1193€ i 868€ respectivament. Aquestes dades reflecteixen un augment del preu de gairebé un 10% només en un any. En els últims deu anys el preu del lloguer s’ha duplicat, mentre que la capacitat adquisitiva de les famílies cada vegada és més baixa. Les repercussions que la pujada dels lloguers té sobre les economies domèstiques i els efectes sobre la salut i el benestar de les persones són inquantificables. De fet, no poder pagar el lloguer és la principal causa de desnonaments a Catalunya. Abaixar-ne el preu és una necessitat urgent per a milers de llars que no tenen un habitatge en propietat i és una responsabilitat s’ha d’assumir des de la ciutadania, però sobretot, des de l’administració pública i des dels diferents nivells de Govern. Si es deixa tot en mans del sector privat, la tragèdia està servida.

En aquest sentit, cal remarcar un altre cop la manca de procediments públics clars i la precarietat de l’assistència pública actual en aquests casos. La desesperació i la inestabilitat que pateixen les persones amb risc de ser desnonades no es troba amb un acompanyament idoni, sinó amb una allau de paperassa i burocràcia que accentua el problema i, moltes vegades, victimitza a les afectades. Per contra, lluny de polítiques orientades a solucionar la manca d’un sostre digne per un contingent humà cada cop més gran, continuem trobant retallades de recursos, llistes d’espera eternes i reallotjaments indignes.

El Sindicat de Llogateres volem expressar el nostre condol a la família i amistats d’aquestes dues germanes. Alhora, exigim a tots els nivells de l’administració i de govern les mesures que siguin necessàries per garantir un habitatge digne per a tothom i acabar d’una vegada per totes amb els desnonaments.

Aquest fet ha de donar-nos també al Sindicat i a tot el moviment per l’habitatge l’energia suficient per arribar a cada casa, a cada barri, i a cada persona que estigui patint pel preu de l’habitatge, i per convertir tot aquest patiment en la ràbia i l’organització amb la que li donarem la volta a la situació.

Per últim, ens sumem a la concentració de rebuig convocada demà 2 de juliol a les 20h a la plaça Sant Jaume.