Demanen que es deixi de criminalitzar el dret de protesta i no s’agreugin els delictes de desordres públics
- Es presenta un manifest unitari en protesta per la reforma del delicte de desordres públics al Codi Penal.
Una quarantena d’organitzacions, entitats i moviments socials de Catalunya han presentat aquest dimecres un manifest unitari davant de l’anunci de reforma del Codi Penal en relació amb el delicte de desordres públics, que s’ha obert per a rebre adhesions de tot l’estat espanyol i es troba disponible en el següent enllaç:https://defensaprotesta.org/.
La iniciativa neix sota el lema ‘Davant la proposta de reforma del Codi Penal, prou criminalització de la protesta’, i vehicula el malestar generalitzat d’entitats i organitzacions de la societat civil catalana juntament amb la necessitat de donar una resposta unitària, atès que la proposició incorpora canvis en el delicte de desordres públics que obren la porta a l’augment de la repressió contra el dret de protesta. D’aquesta manera, la reforma suposaria una vulneració de drets i intensificaria la tendència repressiva dels darrers anys.
Al manifest, llegit per Paula Carmona de la Comissió Jurídica del moviment per l’habitatge, s’afirma que «davant l’actual tramitació de la proposta de reforma d’aquests delictes, exigim que el Codi Penal s’adeqüi als estàndards internacionals sobre drets humans. No volem cap Codi Penal que criminalitzi les actuacions socials que defensen i conquereixen drets humans per a totes. Per aquesta raó, malgrat no estar d’acord amb l’actual Codi Penal, demanem que durant el tràmit parlamentari no s’agreugin els delictes de desordres públics per garantir l’exercici del dret de protesta».
Des del moviment feminista, l’Alba Gual, ha explicat que «se’ns persegueix quan ens organitzem i sortim al carrer, ho estem vivint en el cas del col·lectiu ‘Hi érem totes’ amb les acusacions i consegüents penes de banqueta de les nostres companyes per participar en una vaga general feminista».
Pol Gabarró, representant del moviment sindical, ha fet extensiva aquesta situació a altres moviments: «La memòria immediata ens fa recordar les multes i i judicis al moviment per l’habitatge, a la lluita sindical, a les vagues generals feministes, a les més de 4.000 persones represaliades del moviment independentista i al moviment ecologista, entre d’altres. Tota forma de lluita que té possibilitats de desestabilitzar el règim del 78 ha estat atacada i continua al punt de mira de l’Estat espanyol.»
Marta Daviu, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), ha demanat «la no aplicació de la Reforma del Codi Penal que agreuja els desordres públics», així com ha exigit «als partits polítics votar-hi en contra».
Finalment, Dídac Navarro, d’Ecologistes en Acció, ha fet una crida a la participació en la concentració convocada per dijous 1 de desembre a les 19:30 h. davant de la Delegació del Govern (C/Mallorca, 278), tot reafirmant que «aquí ens trobareu en aliança i de manera unitària a moviments socials de tota mena, col·lectius en defensa de l’habitatge, sindicats, moviments ecologistes, feministes i independentistes, entitats de defensa dels drets humans… Per dir quenopermetrem que ens desposseeixin de les poques eines de les quals disposem per defensar-nos contra qui ostenta el poder.»
Les organitzacions alerten que, si no s’atén aquesta demanda, obriran un nou cicle de mobilitzacions fins a aconseguir-ho.