Es presenta el ‘Manifest per la vida’, en memòria de Guillem Agulló
- El manifest inaugura la campanya LA LLUITA CONTINUA.
- Entitats culturals, activistes i la família del jove assassinat el 1993 a Montanejos (Castelló) es mobilitzen per denunciar l’auge i la impunitat de l’extrema dreta a Espanya.
- El 25 de novembre va començar el rodatge a València de La mort de Guillem, una pel·lícula de Carlos Marques-Marcet sobre el dol de la família Agulló després de l'assassinat del seu fill.
- Un concert a València i Barcelona, un cicle de debats, l'actualització del portal web “Crims d’odi” i una novel·la de Núria Cadenes completaran la campanya.
28 de novembre de 2019 · Les productores Lastor Media, SUICAfilms i Som*Batabat, la discogràfica Propaganda pel Fet, el festival Barnasants i la família de Guillem Agulló Salvador engeguen avui la campanya LA LLUITA CONTINUA, una iniciativa de mobilització social, política i de recuperació de la memòria democràtica que pren com a punt de partida la figura del jove antifeixista i independentista assassinat per un grup d’ultradreta a Montanejos (Castelló) l’11 d’abril del 1993. A partir d’un cas d’impunitat paradigmàtic, la campanya vol donar veu a persones, col·lectius i grups socials que han patit -i pateixen- la xacra de l’odi, la xenofòbia, el racisme, la persecució política i la discriminació al nostre país.
Un símbol de la lluita antifeixista
Guillem Agulló Salvador (Burjassot, València, 1974 – Montanejos, Castelló, 1993) només tenia 18 anys quan una ganivetada al cor va acabar amb la seva vida. Havia estat preseleccionat com a nedador per als Jocs Olímpics de Barcelona i militava en moviments d’esquerres, com Maulets i SHARP. La matinada de l’11 d’abril de 1993 va ser assassinat a mans d’un grup d’extrema dreta que se n’anaren del lloc dels fets cantant el Cara al Sol. Tant la seva família com nombroses organitzacions polítiques, culturals i socials van denunciar reiteradament que era un crim d’odi. El judici va acabar amb l’absolució de tots els acusats menys l’autor material dels fets, Pedro Cuevas, que va passar només quatre anys a la presó. Posteriorment, tant l’assassí com els altres acusats, han sigut detinguts en nombroses ocasions i processats per casos com l’Operació Panzer. El cas de Guillem segueix sent un referent de la lluita antifeixista però, com malauradament tants d’altres, és desconegut per a gran part de la societat.
Manifest per la vida
El Manifest per la vida ja compta amb l’adhesió de nombroses entitats i organitzacions com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Fundació Catalunya Fons per La Defensa Dels Drets Catalans, PAH Barcelona, SOS Racisme, Iridia, Justícia i Pau, Volem Acollir, Aigua és Vida, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, ANC; sindicats com CGT Catalunya, CCOO, UGT, Intersindical-CSC, IAC; o partits polítics com Compromís, ERC, CUP, Comuns, JxCat, PDeCAT, Podem Catalunya, EUPV o Galicia en Común.
El 25 de novembre va començar el rodatge a València de La mort de Guillem, una producció de Lastor Media, SUICAfilms i Som*Batabat Produccions, en coproducció amb À Punt Media i TV3. Actors valencians protagonitzaran aquesta ficció dirigida per Carlos Marques-Marcet, guanyador d’un Goya i tres premis Gaudí, entre d’altres, i director de 10.000KM, Tierra Firme, 13 dies d’octubre, Els dies que vindran o En el corredor de la muerte. El director s’allunya de l’èpica dels fets per endinsar-se en la intimitat d’uns pares i deconstruir el seu procés de dol, mentre lluiten per la memòria del seu fill. Per Marques-Marcet la ficció és un gran format “per a reflexionar com a comunitat i rellegir la nostra història des de la intimitat”, ja que en molts casos “els titulars de les notícies i els eslògans no són capaços de captar-ho”. Amb aquest film Marques-Marcet vol explorar també el caràcter complex i divers de la identitat valenciana: “indagar en la intimitat dels personatges que van viure la vida i la mort d’en Guillem” i d’aquesta manera repassar aquell context i circumstàncies “fent un cant a la terra, no des de l’èpica dels caiguts, sinó des de la intimitat del dolor de qui ha perdut un ésser estimat”.
El 2020 estan previstes quatre accions més de la campanya. Un concert d’homenatge a Guillem a València i a L’Auditori de Barcelona organitzat per Propaganda pel Fet i el festival Barnasants; un cicle de debats i conferències a a les dues ciutats, amb els títols Guillem, 100 mesures per acabar fàcilment amb el feixisme, El feminisme mata feixistes, El periodisme, o és antifeixista o no és periodisme; i l’actualització del portal web “Crims d’odi” amb la finalitat de fer visible un treball d’investigació elaborat pels periodistes David Bou i Miquel Ramos. Per últim a la primavera arribarà a les llibreries el nou llibre de Núria Cadenes, autora de Cartes de la presó, L’Ovidi o Tota la veritat, en el qual s’apropa al cas per retratar l’assetjament a la família de Guillem. Cadenes s’ha immers en el sumari, en els diaris de l’època, en els records dels seus amics i en el seu propi passat per construir una novel·la que denuncia la impunitat de l’extrema dreta a València.
Relacionado
