Manifest davant les mesures de desconfinament per Covid-19.

Les persones amb diversitat funcional, igual que les persones grans o amb determinades malalties, hem de ser considerades col·lectiu de risc pel que fa a Covid-19, com a acte de responsabilitat sanitària, tot que aquest virus actua de diferent manera en cada individu.

Les mesures de desconfinament hauran de tenir present aquesta primera idea, i adoptar les accions complementàries necessàries per minimitzar els riscos de contagi per a aquest col·lectiu.

Així mateix, no és excusa la prevenció del contagi per limitar o anul·lar els drets que totes les persones tenim. Preveiem conflictes amb les mampares de separació d’espais que puguin evitar la normal mobilitat de les persones en cadira de rodes.

La distància de seguretat respecte a una persona que es desplaça asseguda en una cadira de rodes ha de ser superior atès que se situa en un pla inferior al d’una altra persona a peu, a més de disposar d’una superfície de contagi molt superior i difícil d’higienitzar constantment , de manera que mai hauria d’haver contacte de persones contagiades, fins i tot asimptomàtiques, amb la cadira de rodes o la persona que va en ella.

Per garantir el distanciament una de les mesures que es van adoptar per a la població general és l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Això, per a les persones en cadira de rodes resulta com a mínim dificultós, però es pot facilitar l’ús de motors d’ajuda a la marxa per les cadires i regular l’ús dels carrils bici per a aquests vehicles.

El vehicle particular també garanteix el distanciament entre persones i ajuda per evitar contagis deguts a la massificació del transport. Per fer-ho una alternativa viable i sostenible de transport s’hauria de permetre que els vehicles que transportin PMRs l’ús de càrrers i zones peatonals.

Una altra mesura que redueix el contacte de la persona en cadira de rodes amb altres persones que poguessin ser font de contagi, és la utilització del servei «Porta a porta», ja que seria el conductor del vehicle l’única possibilitat de transmissió. Per fer-ho possible s’hauria de reforçar el servei i regular una tarifa social per ell.

La utilització del transport públic es converteix en un risc real per a aquest col·lectiu però no podem limitar la seva utilització per aquest motiu, podent-se adoptar mesures preventives que si no arriben a anul·lar el risc si ho redueixen en gran mesura.

1.- Metro, tramvia i ferrocarrils en general.

Reservar un espai determinat, accessible i separat de la resta de passatgers, el que minimitzarà els contactes de risc. Per al metro recomanem reservar tot l’espai de la primera porta del primer vagó.

2.- Instal·lacions d’accés i intercanvi

Els accessos a les instal·lacions de transport com metro o tren es realitza, a l’igual que els enllaços, mitjançant ascensors que poden ser un focus de contagi. Limitar el seu ús a l’mínim imprescindible és una possible solució, pel que la seva utilització ha de quedar exclusivament per a les persones que ho necessitin sense alternativa possible. Així mateix, cal adoptar solucions tècniques que facilitin l’ús de les funcions mitjançant veu, evitant el contacte físic amb la botonera.

2.- Bus urbà.

Al bus resulta molt difícil fer una zona separada físicament de la resta de passatgers pel que no ho recomanem, però si que creiem que es poden afegir a les principals línies urbanes, unitats de reforç especials per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests vehicles realizarian el mateix recorregut i parades reconeixent-se amb el número de línia i una B, exemple H12B i que a l’arribar a la fi de línia siguin desinfectats cada vegada.

Per finalitzar volem aclarir que no som malalts ni estem contagiats, estem intentant que la irresponsabilitat dels que surten de «botellon», treuen als nens fora d’horari, etc. no ens suposi un contagi evitable.

NOSALTRES NO US CONTAGIEM, ENS DONEU POR!!!