La nefasta tornada a l’escola planificada per la conselleria d’ensenyament, va directa al fracàs

Han passat ja 6 mesos des de l’esclat de la pandèmia a l’estat espanyol. El virus s’ha cobrat de moment un peatge de desenes de milers de morts en el que es va anomenar la ‘primera onada’, que va tenir tot un seguit de conseqüències derivades de tipus laboral, àmbit de l’ensenyament i un clar aprofitament dels estaments polítics per normalitzar retallades de drets civils i socials.

Com a sindicat hem hagut de batallar en la protecció de la classe treballadora i els múltiples fronts i dificultats que ens hem anat trobant. Per l’altra banda, les administracions van excusar alguna de les seves incompetències en obtenció de material EPI o improvitzacions en matèria educativa escudant-se en la urgència del moment.

Bé, han tingut molts mesos per preparar la tornada a l’escola, molts mesos per planificar i el resultat és que anem directes a un fracàs anunciat. En un context de ser l’estat de la UE amb el rati més alt de contagis.

El departament ha anat rectificant sobre la marxa, sense establir un Pla general de reducció de ràtios amb dotació de recursos concrets, establiment o lloguer de nous espais per fer possible aquesta reducció, així com la contractació de suficient personal per atendre aquestes necessitats. Les seves crides a crear ‘grups bombolla’, en centres ja massificats, i espolsant-se les responsabilitats amb la manida excusa de l’autonomia de centres és la garantia absoluta de que la tornada a l’escola farà impossible la contenció o mitigació de la propagació del virus.

No han volgut dedicar ni un euro a l’educació pública i les conseqüències les patirem en breu, especialment el sector d’alumnes de famílies més desafavorides soci-econòmicament, però també a tot el cercle de cures familiar.

Després de llençar la tovallola, la conselleria d’educació ha centrat les actuacions en com actuar quan comencin a detectar-se els casos, i la resposta ha estat: quarentena del grup. I és aquí on la incompetència pot desencadenar una nova crisi social i acabar de rebentar la farsa de la conciliació laboral amb la familiar. Qui es farà càrrec del/s menor/s quan hagin de passar 15 dies a casa?

Òbviament, la conselleria no dóna cap resposta a aquesta pregunta. A més, en una situació on el tradicional paper de suport familiar d’avis i àvies ha de ser descartat per ser un dels col·lectius amb major risc, un cop més seran les mares treballadores les qui carregaran amb el gruix de les cures.

Qui sí s’ha manifestat és la ministra de treball que ha proposat que les persones treballadores puguin fer una reducció de fins al 100% de la jornada amb la reducció de sou corresponent. És molt previsible que amb la signatura dels dits sindicats majoritaris en els propers dies. Quan es modifiquen horaris escolars, o directament es tanquen classes o centres, sense aprovisionar ajuts econòmics o recursos, s’està agredint no ja a la falsa conciliació laboral si no directament a la capacitat de supervivència dels i les treballadores.

Saben totes aquestes elits polítiques de les dificultats de subsistència que té la classe treballadora com per renunciar, a més, a la meitat del seu sou mensual per tapar incompetències i ofegament de recursos a l’escola pública? Aquesta realitat negada es manifestarà i en són prou conscients.

Des del secretariat Permanent de la CGT de Catalunya fem nostres les reivindicacions del professorat, les seves reivindicacions per evitar el caos anunciat i fem responsables a les administracions de la Generalitat de Catalunya i Govern de l’estat de totes i cadascuna de les conseqüències socials i laborals que se’n derivaran.