No és mal finançament, és espoli. Decidim!!!

Enguany, commemorem este 9 d’octubre amb la sensació que els camins del País Valencià i el Regne d’Espanya comencen a separar-se en aspectes que van més enllà d’allò simbòlic. Mentre el País Valencià recupera a poc a poc la seua dignitat com a poble, amb unes institucions que exerceixen des de la normalitat (després de més de 20 anys convertides en caus de lladres) a Espanya continua el desgavell dels hereus directes del franquisme, amb les pràctiques clientelars  de sempre (al servei dels interessos privats que empobreixen/espolien al poble valencià),  que han anat configurant l’estat com a una extensió de les seues possessions i negocis.  L’Estat Espanyol és una caricatura d’estat democràtic i de dret, amb una democràcia de molt baixa qualitat i un sistema de dret totalment supeditat al poder, com ho demostren una rere l’altra infinitat de sentències internacionals.  

Les conseqüències per a nosaltres són molt greus. Ara que ens hem llevat la llosa de 20 anys de governs (corruptes i desafectes) del PP, estem comprovant com el problema de la corrupció n’amagava d’altres tant o més importants: un finançament injust que priva els nostres governs del mínim necessari per a la gestió de les competències, obligant-los a endeutar-se; un espoli molt greu, que arrosseguem en formes diferents, des de fa més de 300 anys i que ara ens empobreix al ritme de més de 6.000 milions a l’any (milions que paguem amb impostos i que no retornen amb cap mena d’inversions o serveis); unes estructures econòmiques pensades en funció de les famílies i empreses que dominen l’estat i no en els nostres interessos i necessitats; unes infraestructures comunicatives al servei del centre peninsular, que dificulten les nostres pròpies intercomunicacions i les nostres vies naturals cap a Europa… 

Per a poder aplicar estes polítiques l’estat sempre ha sabut que primer havia d’anul·lar-nos, tant com fóra possible, com a poble diferenciat. Eixa és la raó d’eliminar les nostres institucions, els nostres referents col·lectius, la nostra llengua i la nostra cultura. La recent i minsa recuperació de les nostres institucions en forma d’autonomia, topen una vegada darrere l’altra amb el mur de les instàncies espanyoles que anul·len la nostra legitimitat justificant-se sempre en la seua legalitat. Així, no permeten que recuperem el nostre dret civil, mantenen el Tribunal Constitucional com una veritable tercera cambra legislativa, i es doten de més i més lleis contràries a les llibertats individuals i col·lectives. La sensació d’asfíxia es fa cada dia més gran.  

I tanmateix continuem vius i resistents com a Poble.   Perquè Nosaltres SOM POBLE. No volem res que siga d’uns altres, però volem decidir sobre allò i tot allò que és nostre. El nostre País Valencià, amb la nostra llengua i la nostra cultura, i la nostra societat que cada dia ha de ser més i més democràtica, inclusiva, transversal i participativa;  la nostra economia que ha d’estar autocentrada i tindre les infraestructures que necessitem; I el nostre Govern que ha d’estar al capdavant de les nostres exigències com a poble. No acceptem que les nostres institucions es convertisquen en delegacions de governs o de polítiques foranes.  

I en aquest aspecte hem de dir que, després d’un any i mig de governs del canvi, el got només està mig ple. Mig ple perquè reconeixem que s’ha avançat amb la dignificació d’institucions i Govern, la gestió dels recursos, la normalització de relacions amb Catalunya i les reivindicacions davant el govern espanyol. Però només mig ple perquè encara no hem avançat en la denúncia de l’espoli que patim, ni en construir una hisenda pròpia, ni en suprimir les Diputacions; seguim sense RTVV i sense espai comunicatiu en català compartit amb Catalunya i les Illes; perquè el nou Decret de Plurilingüisme, no garanteix l’extensió de l’ensenyament en valencià ni  la plena igualtat lingüística. Perquè no s’ha reformat la llei electoral que ens condemna a tindre un llistó electoral del 5% mínim per poder tindre representació en Les Corts i perquè no s’ha avançat en la participació directa de la ciutadania. 

Nosaltres creiem que hem de superar un problema de brúixola política. Per una part i de facto, el poble camina en una direcció natural i divergent de l’estat que ens oprimeix; per l’altra, bona part de la nova direcció política del país, continua amb la dèria o la bona voluntat de voler reformar Espanya. Un objectiu lloable però condemnat al fracàs, ja que no es pot reformar allò que en essència és irreformable. Creiem que és l’hora de posar-se resoltament al costat del poble. I com a poble necessitem una democràcia de qualitat que no vindrà mai d’un estat l’essència  del qual és la negació dels drets de les nacions que oprimeix per a poder espoliar-les.  

Volem la llibertat del nostre País, per a poder decidir com ens autogovernem, com ens relacionem amb els altres països, com ens desenvolupem.  

Necessitem anar CAP A LA SOBIRANIA DEL PAÍS VALENCIÀ perquè tenim Dret a Decidir sobre nosaltres i sobre el nostre País. Avançar cap a la sobirania ens obliga a dotar-nos d’un full de ruta que ha de ser compartit i assumit per la immensa majoria de la societat.  

DECIDIM !!!