Comunicat MIA Catalunya. Garoña, 60 anys i «impost» del govern PDECAT-ERC

El Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya considera que el permís per 60 anys a Garoña, la seva repercussió a Ascó i Vandellòs i l’ «impost» que legitima els impactes sobre la salut de les emissions radioactives són parts diferents d’una mateixa política.

L’aprovació en el Ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de la continuïtat de la central de Garoña, era només el preàmbul a la prolongació de tot el parc nuclear fins als 60 anys, com s’ha comprovat amb la roda de premsa oferta per el president del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en què s’ha informat de les implicacions de la mesura.

Les conseqüències d’aquesta decisió són extraordinàriament greus, i des del Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya volem destacar les següents:

– Pel que fa a Garoña, la central està en molt males condicions de seguretat, com mostren els informes de reparacions elaborats pels tècnics del mateix CSN.

– Al marge que es pugui produir un accident que derivi en una fusió del nucli, amb conseqüències incalculables per a tota la Península Ibèrica i sud d’Europa, el risc de fuites continuades d’elements radioactius és molt elevat.

– Garoña està connectada directament amb Catalunya pel curs del riu Ebre, del qual la central obté l’aigua de refrigeració.

– Establir 10 condicions, la majoria d’elles genèriques, i concedir una autorització per funcionar 60 anys prèvia al seu compliment, vol dir donar un aval per a que la resta de centrals pendents de renovació de permís s’acullin al mateix mecanisme, al marge que Garoña no entri mai en funcionament, cosa que és molt possible.

– Amb aquesta decisió el CSN obre la possibilitat a que qualsevol central nuclear propietat d’ENEL-ENDESA, IBERDROLA o GAS NATURAL – FENOSA pugui disposar d’una autorització prèvia de funcionament, el que li permetria exigir compensacions per lucre cessant, si un govern legislés per tancar-la, per motius ambientals o de salut, en el període que va de la concessió de la llicència a l’autorització de l’explotació.

– La decisió del CSN suposa en la pràctica un blindatge normatiu de la indústria nuclear.

– Les conseqüències per al reactor atòmic de Vandellòs 2, que ha d’obtenir la seva llicència el 2020, i els propietaris del qual han declarat que presentaran la sol·licitud aquest estiu, i els dos reactors d’Ascó són evidents: garantir el seu funcionament fins als 60 anys. D’aquesta manera Ascó 1 funcionaria fins al 2043, Ascó 2 fins al 2045, i Vandellòs 2 fins al 2047.

– En aquesta perspectiva adquireix plena coherència el capítol setè de la Llei de Pressupostos 2017 del govern PDECAT (CDC) – ERC, pendent d’aprovació pel més de març. Aquest capítol proposa recaptar un «impost» pels impactes sobre la salut del funcionament rutinari dels reactors nuclears. És a dir, reconeix a les emissions radioactives de les centrals nuclears conseqüències negatives sobre la salut, i legalitza el dret de les empreses a provocar-les mitjançant un «impost».

– En el context de l’allargament del funcionament de les centrals a 60 anys, el tal «impost» suposa no tan sols avantatges per a les empreses elèctriques, que veuen regulat un impacte que fins ara negaven, sinó també una font d’ingressos creixent per a la Generalitat, ja que el deteriorament per envelliment dels sistemes de funcionament de les centrals suposa un increment de les emissions i, per tant, de la recaptació.

– L’única cosa que resulta perjudicada amb aquest «impost» és la salut de les persones que vivim a Catalunya i també fora de Catalunya, donada la capacitat de dispersió dels més de 40 elementsradioactius que emet un reactor nuclear.

Davant aquesta situació el Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya s’adreça a tota la societat per a què …

– Demani la retirada del Capítol setè de la Llei de pressupostos, donant suport al MANIFEST que hem posat en circulació mitjançant aquest formulari. MANIFEST que serà enviat a totes les forces polítiques amb representació parlamentària abans de l’aprovació dels pressupostos.

Creiem que un assumpte tan greu com aquest, que afecta la salut de la població de Catalunya no pot estar exclusivament en mans de representants polítics i representants de la indústria nuclear, que s’ha d’obrir un debat social amb participació del sector sanitari sobre les repercussions que el funcionament d’Ascó i Vandellòs han tingut sobre la salut, al llarg dels gairebé trenta anys que fa que funcionen.

Aquest debat ha de tenir entre els seus objectius la redacció d’un document per abordar el posterior treball mitjançant el qual les empreses que s’han beneficiat econòmicament de les centrals atòmiques realitzin contribucions per pal·liar o revertir les conseqüències de salut que s’hagin pogut donar en persones afectades per la seva activitat.

– Demani als representants dels diferents partits polítics que el Parlament de Catalunya aprovi una resolució exigint que el govern de l’estat no renovi els permisos de funcionament d’Ascó i Vandellòs en 2020 i 2021, respectivament.

– Demani la constitució d’una comissió de treball, amb participació de tots els sectors socials implicats, que dissenyi un pla d’ocupació i recol·locació per a les aproximadament 2500 persones que actualment treballen en els tres reactors nuclears i les seves activitats auxiliars. Especialment les aproximadament 1050 que formen la plantilla de les dues centrals.

– Demani la creació d’una comissió de seguiment per vigilar que els treballs de desmantellament dels reactors, i adequació dels terrenys afectats per les centrals, no repeteixin els incidents i errors que es van donar en el cas de Vandellòs 1, especialment el control dels efluents radioactius.

Catalunya 10 de febrer 2017.