València 9 de novembre 2024 una data històrica de rebel·lia

Malgrat que haja passat dies des de la gran manifestació del dia 9, no podem oblidar el que va passar, ara estem centrats en la dimissió de Mazón, és molt important, però totalment insuficient, com deia un company, cal que dimitisca tot el govern, que es convoquen eleccions a la Generalitat, ni oblit ni perdó. És una vergonya que Mazón intente fer callar les veus, anunciant destituir algunes conselleres. Hem de tornar a analitzar, no oblidar, consolidar l’esperit d’aquesta manifestació, per què realment ha sigut històrica, un fenomen social de moltíssima transcendència, a la vegada una experiència agredolça, una de les manifestacions més nombroses dels últims anys, llastima que haja sigut per aquesta catàstrofe inassumible, impensable, criminal ….., la indignació va recórrer València i altres poblacions, també la rebel·lia de joves i majors, més 140000 persones, i els que no van poder acudir per les circumstàncies…, el centre col·lapsat, vigilat per drons, policia…, concretament aquests cossos no estaven recollint fang, van intentar , amb les seues carreges violentes, ofegar l’esperança dels més joves, no l’han aconseguit, algun responsable?

Només ha calgut observar el caire d’aquesta manifestació, on es va percebre clarament l’esperit de la gran multitud, es va protestar en clau valenciana i de rebel·lia, em va recordar la també històrica i primera manifestació per l’Estatut d’Autonomia, en plena transició, cadascú reivindicava la seua forma particular defensar l’autogovern dels valencians i valencianes, des d’aquella època, al Poble Valencià, se li ha traït constantment, uns més que altres, hem anat perdent poder de decisió, no direm que tots els polítics són iguals, però ara tots i totes podem estar segurs, que el nostre poble, deu de ressorgir i desenganxar- se de les misèries d’un bon grapat de polítics i d’un estat que utilitza el seu poder i les seues infraestructures com eina de submissió de cara al nostre poble.

L’autogovern no està renyit amb la solidaritat cap totes les persones i cap altres territoris, tot el contrari, a mesura que siguem més forts, major podrà ser la nostra solidaritat. No volem molles, volem el pa sencer, el producte del nostre treball com a societat, el volem administrar nosaltres, amb ple autogovern, no volem rebre misèries…., perquè hem de dependre sempre de Madrid?, perquè hem d’estar sota la tutela d’una monarquia corrupta i hereditària?, perquè no podem tindre infraestructures suficients i publiques per a afrontar aquests esdeveniments tan esgarrifosos?, perquè no podem tindre un pla eficaç de tractament i coordinació.., entre altres coses, on es puga obligar les empreses

privades a ficar les seues infraestructures al servei d’una administració EFICAÇ (algunes si s’han ofert, també els llauradors…), rebre totes les ajudes externes que s’oferisquen. D’acord amb la ineficàcia manifesta i la responsabilitat criminal dels primers responsables polítics, ja que tenen com a mínim prou mitjans per a preveure i avisar a la ciutadania, no l’han fet. En vista d’això, al marge de la ineficàcia manifesta, també en la post-Dana, cal perfeccionar el sistema, és necessari un centre d’emergències que en exclusiva coordine el personal funcionariat, tècnic, de voluntariat…. , en les emergències a tots els nivells, infraestructures, sanitaris, acollida, transport, alimentació….i en promptitud, un llarg etc,, La disponibilitat de recursos econòmics propers és essencial, cada vegada més els valencians estem més empobrits, som la comunitat pitjor finançada, estem hipotecats amb un deute il·legítim, depenem excessivament del turisme, uns habitatges inaccessibles per a la població, una agricultura maltractada, una societat cada vegada més desindustrialitzada…… Així mai alçarem la nostra econòmica ni tindrem suficients infraestructures per a evitar al màxim aquestes catàstrofes, sempre anirem a mínims….

Les dimissions dels responsables no és suficient. Hi ha una saturació “d’informacions” contradictòries, veritats i també malintencionades, es fa urgent, que les querelles iniciades estiguen ja en la seua primera fase, que des del primer responsable fins a l’últim, estiga investigat i done explicacions tant en els parlaments, com en els judicis, amb acusació popular, tècnics, que siguen públics i televisats en temps real, que es prioritze les intervencions de les afectades i afectats, que no intenten manipular els judicis, que els préstecs bancaris es donen sense interessos i el 100/100 dels danys, condicionant la seua devolució a l’entrega de les ajudes per part de les administracions, res de quotes ni venciments.

Es fa urgent i aconsellable que els afectats amb familiars i amics desapareguts, s’associen i facen un recompte amb nom i cognoms, és l’única forma d’aclarir aquesta situació tan desesperant i es faça un recompte de desapareguts i s’apliquen indemnitzacions, així com desemmascarar els rumors falsos.

Els Valencians i Valencianes no ens mereixem polítics irresponsables, l’empoderament i l’organització popular ens garanteix la no submissió a la classe política, primer està el poder popular i després els legisladors.

En la línia de la manifestació del dia 9, el més beneficiós, seria mantindre aquest esperit d’empoderament com a Valencians i Valencianes, no podem

caure de nou, en la trampa de la divisió entre valencians, impulsada per interessos polítics i econòmics dels de dalt, les classes populars, hem de ser conscients, que totes estem lluitant, malgrat que els aliats puguen ser diferents, en una lluita per l’autogovern del Poble Valencià, les excuses ja no són vàlides, defensar l’Espanya monàrquica i centralitzada en les grans decisions (la monarquia, l’OTAN que subvenciona guerres alienes com Ucraïna/Rússia, defensa els genocidis com el de Palestina, la seua indústria criminal, una Europa neoliberal i submisa cap l’imperi anglo/EUA que la empobreix i defensa els grans monopolis econòmics, o les polítiques d’immigració, legisla en contra dels treballadors mitjançant pactes obscurs, la manipulació del fons de pensions per tal d’incentivar els plans de pensions privades, el desmantellament de la sanitat publica en benefici de la privada, atacs a la nostra cultura i economia, el turisme desmesurat, un llarg etc), amb el beneplàcit de la socialdemocràcia i la determinació de la dreta espanyola i la dreta nacionalista. Tot això va en contra de les classes populars, només beneficia les grans economies, mai als treballadors i xicotets autònoms

Si no ens dotem d’un estat propi i sobirà del poble i per al poble, la frase «només el poble salva al poble» quedarà sense contingut i fora del control real de l’economia, seguiran els carrers sent nostres, però el poder seguira en mans d’uns pocs lladres, continuarem subordinats i sense recursos. Hem de caminar cap a la Unitat popular, una estratègia i una lluita conjunta cap a la conquista del poder polític i popular en tots els àmbits.

El voluntariat ha sigut substitut del govern inoperant de Mazón, s’ha constituït en un exèrcit civil de salvació cap als afectats i afectades.