En Comú Podem llança una proposta de xarxa de trens nocturns per connectar Barcelona amb 40 ciutats europees

En Comú Podem ha presentat aquest matí una proposta de xarxa de trens nocturns per connectar Barcelona amb 40 ciutats europees. Ho ha anunciat la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, que ha explicat que aquesta xarxa “convertiria Barcelona en la porta d’Europa de la mobilitat sostenible i faria que el nostre país sigui un pol de referència en polítiques verdes i projectes empresarials punters”. La iniciativa, impulsada per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i l’Ajuntament d’El Prat, inclou la connexió ferroviària dels aeroports d’El Prat, Girona i Reus, la connexió amb el sud de França i també la connexió de llarg abast amb ciutats de la resta de l’estat i d’Europa, com París, Brussel·les, Amsterdam i Roma. El plantejament “trenca el mapa i el pensament de l’Espanya radial amb una perspectiva europea, ajuda a combatre el canvi climàtic i ofereix una mobilitat sostenible”, en paraules d’Albiach, que ha afegit que “és una oportunitat per crear llocs de feina de qualitat i fer de Catalunya un país de trens”.

La presidenta dels comuns ha presentat aquesta proposta a l’Estació del Nord de Barcelona acompanyada de l’eurodiputat d’En Comú Podem i vicepresident del grup verds/ALE, Ernest Urtasun; l’eurodiputada alemanya del grup verds/ALE, Anna Deparnay-Grunenberg, i la secretària general de la PTP, Georgina Montesinos. Per la seva part, Urtasun ha explicat com es va fer el traspàs del sistema ferroviari al sistema aeri, essent l’exempció d’impostos el gran impuls que ho va regir. La conseqüència d’això, però, és un augment de l’emissió de CO₂: en el trajecte Londres-París, per exemple, el tren produeix 22 kg de CO₂ per passatger, un 91% menys que els 244 kg de l’equivalent en un vol. L’eurodiputat ha destacat que en el marc de l’Estratègia de mobilitat sostenible presentat per la Comissió Europea al desembre de l’any 2020, la CE es va comprometre a presentar un pla d’acció pels serveis ferroviaris per passatgers de llarga distància, incloent-hi l’impuls del tren nocturn. En aquest sentit, Urtasun ha volgut remarcar l’aposta dels operadors ferroviaris d’Alemanya, França, Suïssa i Àustria per posar en marxa les noves línies nocturnes i ha insistit que “Espanya no es pot quedar fora d’aquesta proposta. L’operador d’Àustria ja connecta 25 ciutats de 6 països, i acabarà arribant a Barcelona”. Així, ha conclòs que “ara és el moment oportú per obrir aquest debat i demanar a la Comissió Europea i als estats membres que actuin per afavorir una xarxa nocturna de trens, intervenint en alguns àmbits clau”.

Anna Deparnay-Grunenber, eurodiputada alemanya del grup verds/ALE i ponent de l’informe europeu de mobilitat ferroviària, ha volgut assenyalar en la seva intervenció la importància del desplegament d’aquesta xarxa ferroviària en el compromís sostenible de la Unió Europea en el pròxim mandat “És important que aquest compromís sigui ampliat a tots els països membres, també a Espanya i a Catalunya, tal com hem proposat  d’Alemanya”, ha afirmat. En tercer lloc ha intervingut Georgina Montesinos, representant de la PTP, que ha reivindicat que Espanya “està a la cua” en l’impuls del sistema ferroviari mentre Europa tira endavant, “una vergonya en la situació d’emergència climàtica que ens trobem”. També ha volgut assenyalar els avantatges del ferrocarril envers el sistema aeri: “el cas del trajecte Barcelona-Madrid és el millor exemple”. Com a últim punt de reflexió ha afirmat que s’han de crear infraestructures pensant en el servei que es vol oferir, “un clar exemple de com no s’ha de fer ha estat el túnel del Perthus”. Per últim, ha fet una crida a les operadores, com RENFE, perquè deixin enrere “la visió centralista i facin una aposta per situar el ferrocarril al punt de mirar i garantir les inversions necessàries”.

Posar tot això en marxa és fer al contrari del que s’ha estat fent fins ara, doncs desde la dècada de 1980 els serveis de tren nocturn es van anar eliminant progressivament. De fet, el 1984 es van tancar 914 km de vies ferroviàries que unien tot el territori espanyol i va iniciar-se una centralització cap a la capital que 37 anys després encara no s’ha revertit. Davant d’aquest repte, Albiach ha anunciat que En Comú Podem promourà un Gran Acord Nacional per a la Mobilitat que inclogui aquest projecte. “La transformació de la mobilitat ha de ser integral i requereix la participació de tots els actors”, ha dit. Per això, “la revolució del tren ha de ser un compromís transversal a tots els pressupostos, als de l’Estat -on hi ha 1.529 milions per a donar una bona empenta als trens- però també als de la Generalitat i als de tots i cada un dels municipis del país”.