CCOO alerta que cal impulsar la transició energètica a Catalunya

La recentment aprovada Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2050 té un ampli consens pel que fa als objectius energètics. Descarbonitzar, per deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle, vol dir, electrificar l’ús de l’energia -al sector primari, als serveis i edificis, a la indústria i al transport- i que aquesta electricitat sigui d’origen renovable. Les millores en estalvi i eficiència es preveu que suposarà una reducció del consum energètic en 2050 del 30,7% respecte del de l’any 2017. Tot i així, caldrà multiplicar la generació elèctrica renovable 18 vegades pel 2050, perquè cal deixar de fer servir les centrals nuclears i les de cicle combinat de gas per motius ambientals evidentment, però també econòmics.

Diferents autors han demostrat -la mateixa PROENCAT ho assumeix- que és impossible generar tota l’electricitat renovable que necessitem en teulades o espais antropitzats. La superfície necessària per instal·lar fotovoltaica i eòlica per les necessitats estimades no arriba a un 2,5% del territori. Sabent això de fa temps, el retard de Catalunya en la transició energètica té moltes causes, però una de les més rellevants és la manca de lideratge polític. La Taula del diàleg Social de les Renovables, sense conclusions des del novembre de l’any passat i no avança la llei de Transició Energètica que és un mandat de la Llei de Canvi climàtic del 2017 i un compromís del Pacte Nacional per a la Indústria. Si no produïm energia neta i propera estarem perdent atractiu per a la industria.

En aquesta situació, una empresa aragonesa, Forestalia, s’ha preparat per portar a l’àrea metropolitana de Barcelona, electricitat renovable per un volum semblant a la que deixaran de produir les centrals nuclears catalanes la dècada vinent i al mateix lloc on arriba la producció d’aquestes, Begues. Si no produïm energia vindrà de fora, i l’electricitat viatja per línies d’alta tensió que tenen un impacte paisatgístic important i que multipliquen el cost varies vegades si es volen soterrar i amb l’impacta de les obres.

Per CCOO de Catalunya, que haguem d’importar energia elèctrica de l’Aragó no és una bona notícia. La prioritat hauria de ser produir-la aquí i aprofitar les oportunitats que això suposa, en generació de rendes i ocupació, sobretot per les comarques on es facin les implantacions de parcs eòlics i les que aportin més energia fotovoltaica de la que necessiten. Pel que fa a la xarxa de transport hauria de ser una de sola i pública, cosa que vol dir o revertir el procés de privatització de Red Eléctrica d’Espanya (REE) i que aquesta empresa actuï a les CCAA atenent a les orientacions del Govern de cadascuna d’elles, o impulsar-la des de l’energètica pública catalana. Potser, això no evitaria la necessitat d’aquesta línia a mig termini, però si calen noves línies que no ho facin per una sola funció. En tot cas, cal aprendre que no fer la transició des de Catalunya, té conseqüències no volgudes.

Per acabar, CCOO de Catalunya pensem que l’atribució competencial de que la Generalitat autoritzi els parcs renovables fins a 50MW i el govern de l’Estat els més grans i tots els marins, no permet dissenyar una transició energètica adequada per Catalunya. Si escoltem els i les responsables polítiques actuals, sembla que hi hagi dos models diferents de transició, i segons com vagi l’evolució política en l’immediat futur, les diferències encara poden ser més considerables. Tenim una PROENCAT 2050 que trasllada els objectius de la UE i de l’Estat Espanyol a Catalunya. Caldria que aquests objectius catalans s’assumissin pel govern de l’Estat, delegant les competències que calgui en la Generalitat per executar-los i, cosa no petita, que el Govern de la Generalitat i el Parlament tinguin, de debò, la voluntat de dur-los a terme.